.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre de la Saviesa

Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l’educació rebuda. A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà.»

Sv 2,12.17-20

Salm Responsorial

R. El Senyor fa costat als meus defensors. 

Déu poderós, feu-me justícia,
salveu-me, pel vostre nom. 
Escolteu la meva súplica, 
escolteu les meves paraules.  R

Mireu com s’aixequen contra mi, 

amb quina violència em volen la mort. 
No pensen en Déu. R

Però és Déu qui m’ajuda, 
i fa costat als meus defensors. 
De tot cor oferiré sacrificis, 
us lloaré, Senyor, perquè sou bo.  R

Sl 53,3-4.5.6 i 8 (R.: 6b)

Lectura de la carta de sant Jaume
Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau. D’on vénen entre vosaltres les lluites i les baralles? No vénen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu. Però vosaltres, no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.

Jm 3,16-4,3

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sapigués ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.» Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.» Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.»

Mc 9,30-37

"Només compta la fe que actua per amor"

El llibre d’Isaïes al cp. 50 presenta el 3r Càntic del Servent del Senyor que, tot i no emprar la paraula «profeta», sí narra una vocació profètica amb els elements constitutius de la seva experiència:
a) Vocació per a la paraula: El Senyor m’ha donat una llengua que convenç. Però només qui escolta el Senyor pot esdevenir el seu missatger. Per això primer em desvetlla l’oïda perquè l’escolti.
b) Sofriments en la missió: Jo no m’he resistit ni m’he fet enrere. La missió profètica és molt exigent i cal que el cridat per Déu no s’hi resisteixi.
c) Confiança en el Senyor que m’ajuda i per això no em dono per vençut. Enmig d’ofenses i escopinades el profeta experimenta l’ajut del Senyor, més fort que el dolor.
El cor de la carta de sant Jaume és clar: Si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Demostra’m —sense les obres— que tens fe; jo, amb les obres, et demostraré la meva fe.
Sovint s’ha contraposat aquest criteri amb la doctrina paulina de la justificació per la fe: Per la fe en Jesucrist, Déu dona la seva justícia a tots els qui creuen (Rm 3,22). Ningú no pot ser just per haver complert les obres que mana la Llei sinó només per creure en Jesucrist (Ga 2,16).
Però també en sant Pau la fe és operativa. Lloa la fe dinàmica dels tessalonicencs (1Te 1,1) i diu ben clar que només compta la fe que actua per l’amor (Ga 5,6b).
Tots dos tenen interlocutors diferents: Pau s’encara als judaïtzants que, amb les obres, pensen merèixer-se la justificació; Jaume corregeix els qui no es mostren disposats a mostrar amb fets la fe que diuen tenir.
La confessió de fe de Pere en Jesús com a Messies marca el centre de l’evangeli de Mc. La pregunta (Qui diuen la gent que sóc jo?) prepara la que de debò importa: I vosaltres, qui dieu que sóc jo?
Pere sembla curat de ceguesa confessant: Vós —Jesús— sou el Messies. Però quin «tipus» de Messies?
Jesús reprendrà durament Pere dient-li Satanàs per la seva postura temptadora de rebuig al Camí de Creu. Literalment Jesús li diu: Posa’t darrere meu. Perquè aquí hi ha l’essència del deixeble: seguir les petjades de Jesús que és qui marca el camí a seguir.

Mn. José Luis Arín

 

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES