.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«no tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

L’any que morí el rei Ozies vaig veure el Senyor assegut en un tron alt i prominent. Els plecs del seu mantell omplien el temple. L’assistien, drets, uns serafins que cridaven l’un a l’altre: «Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria.» Aquell crit feia estremir els muntants de les portes i l’edifici s’omplia de fum. Jo vaig dir: «Ai de mi, no podré parlar! Jo que soc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l’univers.» Llavors un dels serafins volà cap a mi duent amb uns molls una brasa que havia pres de l’altar. Em tocà els llavis amb aquella brasa i em digué: «Això t’ha tocat els llavis: ja ha desaparegut la teva culpa, el teu pecat ja ha estat esborrat.» Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: «Qui enviaré? Qui ens hi anirà?» Jo vaig respondre: «Aquí em teniu: envieu-m’hi.»

Is 6,1-2a.3-8

Salm Responsorial

R. Us vull cantar a la presència dels àngels, Senyor.

Us enalteixo amb tot el cor, Senyor, 
us vull cantar a la presència dels àngels. 
Em prosterno davant del santuari. R 

Enalteixo el vostre nom perquè estimeu i sou fidel. 
Sempre que us invocava, m’heu escoltat, 
heu enfortit la meva ànima. R 

En sentir el que vós heu promès, 
tots els reis de la terra us lloaran
i celebraran que vós obreu així: 
«Que n’és, de gran, la glòria del Senyor.» R

La vostra dreta em salva. 
Que el Senyor continuï afavorint-me. 
El vostre amor perdura sempre. 
Acabeu la vostra obra, Senyor. R

Sl 137,1-8 (R. v. 1c)

Lectura de la carta primera de sant Pau al cristians de Corint
Germans, [us recordo la bona nova que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu; fins ara us hi manteniu ferms i per ella obteniu la salvació. No crec pas que us convertíssiu en va a la fe. Per tant, si encara ho reteniu, recordeu amb quines paraules us vaig anunciar la bona nova.] Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo mateix havia rebut, és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels nostres pecats, que fou sepultat i que al tercer dia, com deien ja les Escriptures, ressuscità. Que després s’aparegué a Quefes i després als dotze. Després s’aparegué a més de cinc-cents germans a la vegada; molts d’aquests encara viuen, però alguns ja són morts. Després s’aparegué a Jaume, i més tard a tots els apòstols. Finalment, el darrer de tots, com un que neix fora de temps, se m’aparegué fins i tot a mi. [Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, perquè vaig perseguir l’Església de Déu. Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots, no jo, sinó la gràcia de Déu que ha treballat amb mi. Però, què hi fa?] Tant si sóc jo com si són ells, això és el que vosaltres heu cregut.

1Co 15,1-11

Lectura de l’evangeli segons sant Lluch

En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar.» Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes.»
Així que ho feren agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven. Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador.» Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes.»
Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell.

Lc 5,1-11

"Cridats a ser apòstols"

Una de les primeres tasques de Jesús va ser rodejar-se d’un grup de companys que compartissin amb ell la missió i fossin després els continuadors de la seva obra.
Veiem a l’evangeli la crida de Simó (de Pere). Abans hi ha la pesca extraordinària. Jesús li diu: Caleu les xarxes per pescar. Però ell pescador expert no ho veu clar: Mestre, ens hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res. Però confia en el Mestre: Ja que vós ho dieu calaré les xarxes. El resultat supera en molt les seves expectatives: Agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. El resultat deixa tan espaordit Pere que li diu a Jesús: Senyor, allunyeuvos de mi, que soc un pecador. Sent la seva indignitat. El mateix passa a Jaume i Joan. Però a tots ells els diu Jesús: No tinguis por: seràs pescador d’homes. I l’evangeli acaba dient: Ho deixaren tot i se n’anaren amb ell. Ser pescadors d’homes vol dir és fer-se deixebles i predicadors del Regne de Jesús, atansar i fer que els homes entrin en el Regne de Déu. Aquesta és la tasca de tot apòstol.
La primera lectura ens porta la crida del profeta Isaïes. També se sent pecador: Ai de mi, no podré parlar! Soc un home de llavis impurs. Però Déu mateix el purifica: Un dels serafins volà cap a mi duent amb uns molls una brasa que havia pres de l’altar. Això ha tocat els llavis; ja ha desaparegut la teva culpa, el teu pecat ja ha estat esborrat. Llavors el mateix profeta s’ofereix a ser el portador del missatge de Déu: Aquí em teniu: envieu-m’hi.
Sant Pau ens recorda la Bona Nova de la nostra fe: Crist va morir pels nostres pecats, va ser sepultat i el tercer dia ressuscità. Per ella obtenim la salvació. Ser cristià vol dir creure i viure d’acord amb aquesta Bona Nova. Tots som cridats per Déu a ser apòstols, a fer arribar a tothom aquest «Evangeli», aquesta Bona Nova perquè tothom pugui entrar en el Regne de Déu i ser salvat. Conscients de la nostra indignitat però conscients també que és Déu mateix qui ens hi envia.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES