.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«fa que els sords hi sentin i que els muts parlin»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat a l’estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d’aigua.

Is 35,4-7a

Salm Responsorial

R. Lloa el Senyor, ànima meva. 

El Senyor es manté fidel per sempre, 
fa justícia als oprimits, 
dóna pa als qui tenen fam. 
El Senyor deslliura els presos.    R

El Senyor dóna la vista als cecs, 

el Senyor redreça els vençuts, 
el Senyor estima els justos, 
el Senyor guarda els forasters. R

Manté les viudes i els orfes, 
i capgira els camins dels injustos. 
El Senyor regna per sempre; 
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.  R

Sl 145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R.: 1)

Lectura de la carta de Sant Jaume
Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d’or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda’t dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents?
Escolteu, germans meus estimats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen?

Jm 2,1-5

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre’t». A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.»

Mc 7,31-37

"Obre’t"

L’himne a l’alegria d’Is 35 anuncia: Arribaran la felicitat i l’alegria; planys i tristesa fugiran. Quin és el motiu? Aquí teniu el vostre Déu que us ve a salvar: perquè Ell és la font i motor de la nostra salvació. Quins signes hi ha de la salvació anunciada? L’aigua ha brollat en l’estepa, han nascut torrents en el desert. El que semblava impossible s’ha fet realitat.
El sentit literal de la profecia es compleix a l’evangeli quan a Jesús li portaren un sord, li posà el dit a les orelles, aixecà els ulls al cel i digué: «Efatà» que vol dir «Obre’t»: i llavors al sordmut se li obriren les orelles i la llengua se li deslligà. L’ús evangèlic de l’expressió original aramea «Efatà» avala la historicitat del fet.
El sord és símbol de qui no vol escoltar Déu; i el mut ho és del cristià que no anuncia la Bona Notícia de Crist Salvador. Té remei la sordesa dels qui no volen escoltar Déu i la mudesa de tants que, dient-se cristians, no ho proclamen amb la seva vida? Sí! També avui el Senyor fa que el sord hi senti i que el mut parli; també avui a l’Església i al món cal copsar el «ja sí» de la salvació amb tants fills de Déu que viuen de debò les Benaurances.
Al sordmut de l’Evangeli uns el portaren a Jesús demanant-li que li imposés les mans. Avui hi ha molts sordmuts necessitats de què algú els porti fins Jesús. Com? Potser primer amb un estil de vida que interpel·li: No comprometent la nostra fe amb diferències entre les persones; perquè fer diferències entre rics i pobres és negar la condició de fills del Déu que no fa distinció de persones (Rm 2,11). I també amb l’anunci explícit i engrescador de Jesucrist i de la seva Bona Nova.

Mn. José Luis Arí

 

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES